Oriol Alsina: “Només hi ha 29 equips en el futbol espanyol per sobre nostre”

Tinc 46 anys i vaig nèixer a Arenys de Mar. Amb 29 vaig patir una lesió que va truncar la meva carrera futbolística. Des de llavors mantinc el contacte amb el futbol des de fora dels terrenys de joc. Sóc entrenador del Llagostera d’ençà el 2004. Actualment exerceixo com a segon entrenador i director esportiu del club.

20150627_121228

Artífex de la gloriosa etapa dels històrics 7 ascensos en 10 anys del Llagostera, l’equip d’un poble de tan sols 8000 habitants de comarques gironines. Dirigeix un equip que no té sostre i que no coneix el significat de la paraula límit. Amb el pressupost més baix de la categoria i desplaçant-se per entrenar a Palafrugell i per jugar a Palamós han assolit en en el seu debut a la Segona Divisió la novena plaça. Una fita històrica que va més enllà dels valors esportius gràcies a un model d’excel·lència en la gestió econòmica.

Què és el que t’empeny per agafar al 2004 al Llagostera?

Jo havia sigut futbolista de Tercera Divisió, una categoria on en aquells temps el futbolista estava molt millor considerat i es guanyava molt millor la vida que no pas ara. Amb 29 anys vaig tenir una lesió molt important al genoll; de ròtula, cartílag i menisc. Vaig anar del camp directament a l’hospital i allà em van dir que ja no podria tornar a jugar. Com el futbol era la meva passió d’ençà que tenia 5 anys em vaig posar a entrenar per passar l’estona, com a hobby purament per seguir en contacte amb el vestuari. I a partir d’aquí, en una primera etapa en el Llagostera i una segona que ha sigut de més èxits fins a arribar al futbol professional.

La primera etapa et refereixes com a jugador?

No, jo com a entrenador ja vaig estar al Llagostera en el primer ascens. En aquell moment el club havia tocat fons, havia baixat a Tercera Regional que era la última categoria. Jo justament havia deixat de jugar futbol i em van demanar si podia agafar l’equip perquè havien de remuntar. I allà, amb tots els nanos del poble, vam pujar de Tercera Regional a Segona Regional. Vaig estar dos anys més a Segona Regional fent bones temporades però sense acabar de pujar. Me’n vaig anar al Riudarenes i després de dos anys al filial del Cassà, en el que també vam assolir un ascens, va ser quan vaig tornar al Llagostera. I llavors va començar la història dels 7 ascensos en 10 anys.

“Som gent que treballa desmesuradament pel bé del club”

Quin vincle tenies amb Llagostera?

Quan tenia 25 anys el Llagostera estava a una situació complicada a Primera Regional, fins llavors la millor categoria que havien assolit, i per qüestions de feina vaig acceptar una oferta prou important econòmicament per venir a jugar i em vaig sentir atret pel club durant els dos anys que vaig estar.

Com portes el fet que un matrimoni dirigeixi esportivament i institucionalment el Llagostera?

L’Isabel va venir quan vam pujar a Primera Catalana, però abans amb la directiva que hi havia ja hi col·laborava, per això li van proposar que es fiqués al capdavant. La veritat és que va ser un encert molt gran. La pedra angular d’aquest Llagostera és l’Isabel, sobretot en la part social i institucional. Nosaltres hi convivim bé, hi estem acostumats, ja fa 25 anys que vivim i treballem junts. Sense tenir cap tipus d’interferència intentem optimitzar al màxim els recursos.

Està socialment acceptat? Es reforça el missatge que el Llagostera és com una família?

Som un club molt humil que hem arribat al èxit del futbol professional. La gent que et relaciona moltes vegades no sap la història i es pensa que aquí hi ha “enchufes”, però la veritat és que som una família tot el club en si, som gent que treballa desmesuradament sense cap tipus d’interès econòmic, sinó pel bé del club.

El Llagostera-València de la Copa del Rei va suposar l’aparador del club a l’escena nacional?

La veritat és que l’ascens a Segona B ja va ser prou important per un poble com Llagostera. Pocs equips de ciutats o pobles tant petits havien aconseguit jugar en el futbol nacional. Allò va ser un primer pas, però evidentment on ens vam donar a conèixer a tota Espanya va ser en al aconseguir aquella classificació per als setzens de final de la Copa del Rei, que això no ho oblidem, té un mèrit molt important perquè has d’acabar cinquè a Segona Divisió B, i nosaltres ho vam fer en el any que ens estrenàvem en la categoria. Sí es cert que va haver-hi un abans i un després a nivell de la coneixença del Llagostera.

“Vaig acceptar pel Girona com a condició que havia d’alternar-ho amb la meva feina al Llagostera”

Quina necessitat tenies d’incorporar-te de forma simultània al projecte del Palamós com a director esportiu sent entrenador del Llagostera?

Feia molt de temps que l’Emili Caballero, artífex dels èxits del Palamós, em demanava si els podia ajudar a confeccionar la plantilla perquè travessaven per moments complicats. El Llagostera estava a Segona B i el Palamós estava a Tercera Divisió. El Palamós es el decà del futbol català i no m’hi vaig poder negar i els vaig ajudar mentre vaig poder. El que passa es que van haver-hi molts problemes econòmics i em vaig haver d’apartar, però tot i així vaig deixar una plantilla i un cos tècnic confeccionat, prova d’això és que van fer una temporada molt bona, segurament la millor en molts anys.

I en el cas del Girona?

El Girona ja m’havia vingut a buscar com a entrenador i com a director esportiu en diverses ocasions i sempre m’havia negat. Però va haver-hi una gent que em va insistir molt per fer-me càrrec de la secretaria tècnica i, amb la delicada situació que patien, vaig acceptar com a condició que havia d’alternar-ho amb la meva feina d’entrenador al Llagostera. Va ser un repte molt important assolir a la última jornada la preuada salvació. I també va ser el mateix any que vam aconseguir l’ascens amb el Llagostera a Segona Divisió.

La jugada et va sortir rodona…

I tant. I de fet em vaig trobar en una situació molt complicada perquè entrar en el futbol professional tant com a entrenador com a director esportiu és molt i molt difícil. No oblidem que a tota Espanya hi ha cents de jutges, doctors o enginyers, i en el futbol professional només hi ha 42 treballant i exercint, que corresponen als clubs que hi ha a Primera i Segona Divisió. Jo em trobava que podia estar en els dos clubs fent qualsevol d’aquestes funcions. Em vaig sentir molt afortunat, però vaig haver de triar després d’unes setmanes complicades. Vaig tornar al Llagostera, no sense abans haver deixat tot encarrilat portant part del cos tècnic i els jugadors, i la veritat és que els números canten amb la temporada que ha fet el Girona aquest any.

“Entre Girona i Llagostera hi ha una rivalitat molt sana”

No era suficientment important el repte d’assolir l’ascens a Segona amb el Llagostera com per repartir la teva atenció amb el Girona?

En aquells moments era impensable que amb el Llagostera poguéssim pujar a Segona Divisió i em vaig veure amb cor de fer les dues coses, tot i que van ser sis mesos molt complicats.

Com es compatibilitza això?

És molt difícil perquè el dia només té 24 hores. Per sort tenia una gent de confiança tant a Girona com a Llagostera que on no arribava jo doncs podien arribar ells. Vaig donar una prioritat total a la meva vida a l’ascens del Llagostera i la salvació del Girona i al final vam poder aconseguir els dos objectius.

És injust que se’t jutgi de monopolitzar el futbol gironí?

Ara mateix només estic centrat en el Llagostera. En el món del futbol i en la vida en sí hi ha moltes enveges i gelosia i molta gent voldria estar en la meva situació, i més quan podria triar com t’he dit en ser dos d’aquests 42. Això evidentment que provoca estranyeses. Mentre el Girona i el Llagostera estaven en dues categories diferents no es perjudicaven l’un a l’altre, però ara evidentment havia de triar.

“Som un dels dos o tres equips que estem en excel·lència econòmica, amb deute zero”

Ets ben rebut a Girona?

Per part de molta gent sí, per part directius, entrenadors, jugadors… però segurament hi ha una part de l’afició que no entén ni sap moltes coses. Això forma part de la rivalitat que sempre hi ha entre dos clubs veïns, però entenc que és una rivalitat molt sana i em sento molt ben tractat a Girona.

No et sents suficientment valorat per la teva tasca a Girona tenint en compte l’actual campanya que ha fet el Girona?

En cap moment vull que es pensi en mi, allà hi hagut gent que ha fet una feina immillorable. Jo ja fa un any que no hi sóc allà. Només vull que s’analitzi esportivament com van anar les coses en els mesos que vaig estar allà. En el futbol, per sort o per desgràcia, la memòria pràcticament no existeix, tot i que sí la història.

Presumiu de tenir les comptes absolutament sanejades. Com s’assoleix l’èxit econòmic paral·lelament al èxit esportiu?

Som un exemple pel futbol nacional, som un dels dos o tres equips que estem en excel·lència econòmica, és a dir, amb deute zero. Això és un mèrit que correspon a la presidenta i la Junta Directiva. Simplement gestionem el pressupost que ens faciliten sense passar-nos més d’un euro del que tenim previst. A partir d’aquí optimitzem els recursos econòmics per assolir el màxim rendiment esportiu i així poder portar la matèria prima per fer l’equip el més competitiu possible. No oblidem que si això fos una fórmula matemàtica seriem l’últim equip en tot, en pressupost, en instal·lacions, en afició…  això és una desavantatge molt important.

“Vam celebrar l’ascens a Segona en un tractor i després vam anar a sopar al McDonald’s”

Textil Tarragó ha contribuït a la bonança econòmica del Llagostera?

No, som autosuficients amb els ingressos que tenim. Tèxtil Tarragó és una empresa que no solament els amos som nosaltres, també hi ha empresaris de Mallorca des de fa molts anys. Textil Tarragó mai ha col·laborat amb el Llagostera. Els que si hem col·laborat amb Tèxtil Tarragó som l’Isabel i jo a nivell particular fins arribar a Segona B basant-nos en molt d’esforç i sacrifici. Hem estat 10 anys treballant incansablement i ara al estar al futbol professional hi col·laborem de forma totalment desinteressada.

Sou l’antagonisme al futbol modern?

Segurament sí. Per exemple, l’any de l’ascens a Segona Divisió vam celebrar-ho en un tractor amb un carretó i després vam anar a sopar al McDonald’s.

Com reaccionaríeu si vingués un magnat o algú amb diners al Llagostera?

De fet això ja ha passat, sobretot en aquest últim any. La resposta sempre ha sigut no. El Llagostera sempre serà de tota la seva gent.

O sigui, el Llagostera no es ven

No es ven o si es ven serà doncs perquè existeix una necessitat, però fins ara hem lluitat molt per conservar això.

“Sembla surrealista però ara mateix només hi ha 29 equips per sobre nostre en el futbol espanyol”

Hi ha hagut temptacions?

La veritat és que sí, però mai ens ha pogut moure un ànim econòmic perquè el Llagostera per nosaltres el portem al cor. El club serà de tota la gent que estima al Llagostera, no de la gent que s’ho posa a la boca i a l’hora de col·laborar no fa absolutament res.

Pesa més el fet de renunciar jugar a casa amb la vostra gent o el fet d’exportar la marca Llagostera arreu de la Costa Brava?

Ara mateix la nostra gent és de la Costa Brava. L’any passat teníem 300 socis a Llagostera i ara som 1200, per tant la massa social ja és molt mes gran a fora de Llagostera. A partir d’aquí hem anat a Palamós i Palafrugell i tothom ens està ajudant moltíssim. Ens sentim molt de la Costa Brava.

“El jugador sent els colors molt aviat al veure les dificultats extremes que té aquest club”

Quin és el major ganxo per atreure jugadors al Llagostera?

Crec que hi ha diversos. Aquí no tindran aquella pressió que podran tenir en altres clubs. Aquí saben que des del dia u cobraran tots, saben que la qualitat de vida és molt important, saben que seran tractats com a persones abans que com a futbolistes i saben que aquí viuran molt bé. No oblidem que en el any del nostre debut hem aconseguit la novena millor plaça, a tant sols quatre punts del play-off d’ascens, ara mateix només hi ha 29 equips per sobre nostre en el futbol espanyol, sembla surrealista però és així.

Requereix una major dosis de sacrifici jugar al Llagostera, per exemple, en el fet de l’austeritat dels desplaçaments?

Nosaltres donem prioritat als jugadors. Hi ha molts equips en el futbol professional que tenen deutes importants amb jugadors que es passen diversos mesos sense cobrar. Si no podem anar en avió preferim anar en autocar encara que això impliqui viatjar dotze hores, preferim menjar en comptes d’un filet un bistec, i en lloc d’anar a hotels de cinc estrelles anem a hotels de tres estrelles. Però al final el jugador sent els colors molt aviat al veure les dificultats extremes que té aquest club per sobreviure en una lliga tant monstruosa amb equips de tant nivell i ciutats tant grans.

Que suposaria un descens en una dinàmica tant ascendent?

Crec que la decepció de qualsevol esportista de perdre una cosa que tens, però no seria un desgavell en cap aspecte. Tot i això seria una dificultat extrema tornar a competir a Segona B perquè perdríem tots els drets televisius, per això estem intentant assolir un patrimoni propi pel club perquè el dia que succeeixi això estiguem el millor preparats possible per tenir uns anys de continuïtat. No oblidem que estar aquí significa pel Llagostera estar sis categories per sobre del màxim històric del poble.

Tems que la caiguda sigui tan ràpida com l’ascens?

El futbol va per cicles i segur que hi haurà un cicle en que el Llagostera tindrà una dinàmica perdedora. En algun moment això haurà de canviar, i quan això passi haurem viscut uns anys espectaculars a la vila de Llagostera que quedaran per la història del futbol català, espanyol i segurament europeu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s